RUTA LITERÀRIA. PARAULES A PEU (PROPOSTA 1)
La ruta enllaça els dos pobles que formaren el municipi de Tàrbena entre els segles XVII i XIX, el "Poble de Dalt" i Tàrbena pròpiament dita (el "Poble de Baix"). Sentirem textos literaris de procedència diversa que s'han referit als espais pels quals passarem, però sense un fil conductor de caràcter temàtic, històric o biogràfic, tan solament ens deixarem seduir per les evocacions dels autors.
1. EL POBLE DE DALT. ES GARRIGÓ
El Poble de Dalt va ser el segon nucli de població de la Vall de Tàrbena entre els segles XVII i XIX. Anteriorment, en època mudèjar i morisca, encara varen existir més llogarets. Potser es tractava de l'antiga alqueria anomenada Benixebel o Benissebel. Un dels seus carrers al·ludia a la partida contigua: es Garrigó. Des d'ací gaudirem d'una vista panoràmica privilegiada de l'actual poble de Tàrbena.
2. EL POBLE DE DALT. CAMÍ VELL
El Poble de Dalt, com a nucli menor, com sol succeir entre localitats veïnes, era objecte de befa. Segons els contes i les cançons populars, els seus habitants eren tinguts com a més ignorants i antiquats. Segons sembla, comarcalment aquest poblet es coneixiaera conegut com a Tarbeneta.
3. SA CARRETERA
El nom de Tàrbena ha estat lligat des d'antic al Coll de Rates, una via de comunicació interna entre la Marina Alta i Baixa. El pas del camí de ferradura a la carretera suposà un gran avanç, en els primers decennis del segle XX, ja que, antigament l'única possibilitat de desplaçament era a peu o amb una cavalleria. En l'actualitat la carretera, en el seu pas pel poble, és en part un carrer.
4. SA FONT D'ENMIG
L'anomenada font d'Enmig ja està documentada al segle XVII, situada al mig dels dos pobles que llavors constituïen Tàrbena: el poble "de Dalt" i el poble "de Baix". Al llarg del camí que unia els dos pobles i es dirigua a Coll de Rates es desenvolupà el carrer més llarg de Tàrbena: es carrer de sa Font, amb entitat de barri. És un eixample constituït entre els segles XVIII i XX. La font ha mudat d'emplaçament i de forma.
5. LA SALA. L'HOSTAL DEL POBLE
El segle XVIII Tàrbena va tenir un creixement demogràfic important i paral·lelament va escampar el seu nucli urbà seguint el camí vell de València. Al costat de l'església nova es va construir la Sala de l'Ajuntament, que en el segle XVIII albergava la carnisseria senyorial. Posteriorment, en els baixos, tingué la presó i l'anomenat hostal del Poble. En els anys 70 la part baixa es convertí en un restaurant que va tindre molta fama (can Pinet).
6. LA PLAÇA
En el segle XVIII el centre urbà de Tàrbena es traslladà fins al lloc on actualment hi ha la plaça Major. En aquest espai es va construir la nova església (1721-1727), la nova casa senyorial i la Sala de l'Ajuntament. Des de llavors és l'escenari de diverses activitats de la vida del poble, com a espai multiusos: mercat, auditori, teatre, sala de ball, plaça de bous. En el segle XIX hi tenien la casa alguns terratinents locals de molta anomenada: en Carlos Monjo "de Cusepe" i Don Francisco Salvà ("s'Abogat"), oncle de l'historiador Adolf Salvà i Ballester.
7. CARRER SANT RAFEL. L'ABADIA
L'edifici antic de l'Abadia ha sigut remodelat recentment perquè puga aprofitar per a diversos usos, en una custòdia compartida entre l'Església i l'Ajuntament. A banda de cal rector, fa de consultori mèdic, casal de jubilats i sala d'exposicions i multiusos. El vell edifici tenia tot l'encant de l'antigor, construït al segle XVIII en traslladar-se el centre urbà al voltant de l'actual plaça. A l'abadia estigué hostatjat l'il·lustre filòleg mallorquí Antoni M. Alcover entre els dies 27 i 30 de juny de 1918, en la seua visita a Tàrbena.
8. CARRER SANT RAFEL. SA DRECERA
Per a un tarbener la paraula drecera té un sentit negatiu, ja que s'associa a la idea d'"abocador" i "espenyagossos". Tanmateix el seu nom s'ha de relacionar sobretot amb la seua funció de camí, ja que antigament havia estat el ramal que comunicava el camí reial de Callosa a València amb el poble. Actualment és un camí rural i el nom d'una partida.
9. LA PLACETA VELLA. ES RACÓ DE SES CAMPANES
El nom popular de la plaça de Santa Anna és la Placeta Vella, que era el centre de l'antic "Poble de Baix", hereu de l'alqueria mudèjar i morisca coneguda com Benitalfa o Benitala. Per tradició oral s'ha conservat el nom de racó de ses Campanes, en l'indret on hi havia l'església antiga, que es va construir sobre una mesquita. Damunt de l'era de la Placeta es construïren les escoles municipals .
10. LA PLACETA VELLA. MIRADOR
Continuarem la nostra passejada al mirador que hi ha al començament del caminet del cementeri. La vista panoràmica de la planícia costanera de la Marina Baixa és ben suggerent, a través de la depressió per la qual discorre el barranc de sa Partida, entre sa Muntanyeta i el penyó d'en Xiula i ses Vinyes. La mar s'escampa al fons, entre les edificacions prominents de Benidorm. Amb tot, el perfil de l'illa de Benidorm (sa penya des Bacallar) és inalterable.
11. EL LLOGARET
Ens acostarem al Llogaret (oficialment, carrers de sant Roc, de Sant Tomàs i carrer de l'Hospital). Aquest barri està documentat amb aquest mateix nom des del segle XVII. En aquell moment era un nucli petit, annex al poble de Baix, separat per un barranc que travessava el nucli de Tàrbena des de sa Font Santa a sa font des Garrofer fins que va ser canalitzat. En els documents del segle XIX s'anomena "barrio de San Roque". Hi havia llavors l'antic hospital, entés no com un centre de salut, sinó com a casa d'acollida o de socors. En la placeta, contemplant les delicioses vistes del poble, emmarcat per sa Caseta des Moros i ses penyes de s'Ombria farem la lectura.
11B. SA FONT SANTA
Antigament sa font Santa estava situada en el sòl des barrancó que davalla de la Soloja. Es tractava d’un naixement d’aigua molt precari. En temps de la II República, sent alcalde en Josep Andrés Salvà, s’excavà, es canalitzà i es translladà a un punt més prop del poble, acompanyada de llavador i abeurador. Paral·lelament es canalitzà el barrancó des del poble fins devora la font, concloent així un procés d’ocultació del barrancó sobre el qual s’ha estés urbanísticament una part de Tàrbena (sa volta). Es finalitzà l’obra durant la Guerra Civil. Sobre l'origen del nom d'aquesta font en Fernando Ripoll ens fa una explicació molt suggerent en el seu conte "El pozo del tío Ricardo".
12. MONUMENT DEL IV CENTENARI
Presidint l’accés a la Casa de Cultura i del Museu Etnològic, en l’entrada nord del poble, està situat el monument commemoratiu del IV Aniversari del Repoblament de Tàrbena. S’erigí el juliol de 2010. En el panell es representa simbòlicament el viatge per mar dels repobladors mallorquins i es fa una cita dels primers versos de l’emotiu poema «A Mallorca, durant la guerra civil», de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «Verdegen encara aquells camps / i duren aquelles arbredes ...». Aquest paratge és conegut com ses Eres del Calvari, per la presència antiga d’eres en el cim d’aquest punt elevat immediat al poble. Fins l’any 1936 hi havia hagut un calvari, que ja apareix esmentat en el capbreu de 1679, en l’aiguavessant que s’adreça a sa font d’Enmig. No gaire lluny, davant la porta de la Casa de Cultura, trobareu el monument en commemoració del centenari de la visita de Mn. Antoni M. Alcover a Tàrbena, el juny de 1918.
